De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l'estudi i a l'acció de reforma social. Llevat d'uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres. Vídua el 1855 de l'advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s'havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes (Santander), aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts: La Beneficencia, la Filantropía y la Caridad i el Manual del Visitador del Pobre, que assoliren un èxit immediat. De retorn a Galícia, desenvolupà una intensa activitat en la publicació d'assaigs sobre temes sociològics i en l'organització d'obres d'assistència social. Ja coneguda i admirada internacionalment, l'any 1864 el govern espanyol creà per a ella el càrrec de visitadora general de prisiones de mujeres, càrrec que, amb algunes vicissituds, exercí durant el regnat d'Amadeu de Savoia i la Primera República Espanyola. Per bé que a les seves obres (més de vint llibres i diversos centenars d'articles) tractà del paper de la dona en la societat (La mujer del porvenir, La condición de la mujer en España), de problemes educatius intentant de desvetllar l'interès de la gent per l'educació del poble (La instrucción del pueblo), d'organització social (Cartas a un obrero, Cartas a un señor) i dret internacional (Ensayo sobre el derecho de gentes), la seva producció més important es troba en els nombrosos i coneguts estudis de ciència penal, on és palès l'estudi directe de la realitat, amb una visió sociològica i antropològica, i un pregon respecte per la dignitat de qualsevol home, baldament sigui delinqüent.